Ii jornades de soller.pdf

ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE
DE RÚSTICA DE 1964
Plàcid Pérez Pastor / Lluc Coll Bernat* Es coneix amb el nom de Cadastre un seguit de documents que tenen per objectiu el control de la riquesa agrícola per part de l’Estat, amb finalitats fiscals. Consisteix en un conjunt de plànols on es localitzen totes les propietats agrícoles d’un municipi, que es complementen amb una relació individualitzada de les parcel·les en la qual es reflectei- xen les seves característiques físiques, econòmiques i jurídiques. Malgrat la seva funció eminentment fiscal, el Cadastre ofereix una gran quantitat de topònims de finques, noms de l oc, vies de comunicació i cursos d’aigua que, si estan ben documentats, són força interessants. El Cadastre del municipi de Sól er dels anys 1960-1964 es va elaborar amb el sistema tradicional d’aixecament dels plànols per part d’agrimensors expressament delegats a Sól er per l’Institut Geogràfic i Cadastral. L’alta fiabilitat de la documentació radica en l’assessorament que proporcionaren els propis particulars i també alguns infor- madors experts. D’aquest Cadastre n’hem extret els topònims relatius a vies d’aigua, vies de comunicació i finques rústiques.
* <[email protected]>; <[email protected]>.
Segons la Llei del Cadastre Parcel·lari de 23 de març de 1906, el cadas- tre és “el plano de la superficie de un país, cuyo objeto es determinar la exten-sión de esta superficie, la naturaleza de las tierras, su destino y el valor de susproductos, a fin de poder apreciar con exactitud los recursos del Estado, su rique-za agrícola y la cualidad de las rentas imponibles, a las cuales debe el impuestoser proporcional exactamente”. Es tracta, per tant, d’una eina de control al ser-vei de l’Estat amb finalitats estrictament fiscals, que neix de la necessitat delluitar contra l’ocultació de la riquesa contributiva deguda tant a la falsedatde les declaracions dels contribuents com a les influències polítiques i, fins itot, al suborn dels funcionaris encarregats de formar els amillaraments delsegle XIX o bé dels membres que formaven les Juntes Pericials.1 Amb algunes modificacions que afecten, bàsicament, els aspectes fiscals, aqueixa llei restà en vigor fins a la promulgació de la Llei del CadastreImmobiliari, de 23 de desembre del 2002. Ambdues lleis foren refoses en eltext vigent, aprovat per Reial Decret Legislatiu de 5 de març del 2004.
Segons aquest text refós, “el Cadastre Immobiliari és un registre administra-tiu dependent del Ministeri d’Hisenda en el qual es descriuen els béns immo-bles rústics, urbans i de característiques especials”.
Encara que el text refós inclou també els immobles urbans i els especials, a més dels rústics, la seva primordial raó d’existir continua essent el controlfiscal a benefici de l’Estat. Subsidiàriament, però, el cadastre ha adquirit altresusos i finalitats com són els de servir de base per a la política d’ajudes i inver-sions públiques, l’estudi i control del mercat immobiliari, la vigilància i con-servació dels boscos i dels espais protegits, el desenvolupament de modelsd’anàlisi del territori, o la recerca d’espais i emplaçaments per a la ubicació desistemes de transports i comunicacions. En qualsevol cas, però –i això convétenir-ho molt en compte- la finalitat del cadastre no és la que farem servirnosaltres en la present comunicació i que consisteix a proveir el conjunt delstopònims de rústica del municipi de Sóller. Cal tenir present, idò, que l’anà-lisi de les dades cadastrals ens facilitarà únicament aquelles dades toponími-ques que en el seu dia serviren per localitzar, emplaçar i identificar determi-nada propietat, conjunt de parcel·les o zona geogràfica. El cadastre ens 1 Per a major informació sobre els Amillaraments i Cadastres de Sóller anteriors al de 1964, cal consultar l’obra de Francesc Pérez Ferrer: “El Catastro y Amillaramiento de nues-tra villa”, editat pel Casal de Cultura l’any 1962.
ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL aportarà, per tant, una determinada quantitat de topònims, però no tots elstopònims de la localitat ni molt manco.
LA CARTOGRAFIA I EL FITXER
D’acord amb el text refós citat, la descripció de cada unitat cadastral ha de comprendre “les seves característiques físiques, econòmiques i jurídiques,entre les quals es trobaran la localització i la referència cadastral, la superfí-cie, l’ús o destinació, la classe de cultiu o aprofitament, la qualitat de les cons-truccions, la representació gràfica, el valor cadastral i el titular cadastral”.
Prescindint de les finques urbanes i deixant de costat els aspectes fiscals –lagestió dels quals correspon als organismes estatals- cada ajuntament ha dedisposar, doncs, d’una cartografia del terme municipal, a escala prou signifi-cativa, que permeti localitzar i identificar cada una de les parcel·les rústiquesi definir-ne les característiques físiques; i d’un llistat o fitxer de parcel·les indi-vidualitzat que asseguri la identificació unívoca entre el domini i el titular, afi de salvaguardar la seguretat jurídica del dret de propietat.
EL CADASTRE DE 1964
Tal com indica Francesc Pérez,2 els plànols del cadastre que ens ocupa foren confeccionats gairebé de forma artesana, mesurant les finques una auna sobre el terreny, una vegada que la Junta Pericial rebutjà el Catastrorápido fotogramétrico elaborat l’any 1955 a partir de fotografies preses enavió a 4.000 metres d’alçada, i després de moltes peripècies, reunions, infor-mes i viatges a Madrid del batlle Joan Bauçà.
El nou cadastre començà a confeccionar-se el maig de l’any 1960 a cura del topògraf Enric Díaz Atienza, especialment delegat a Sóller per l’InstitutGeogràfic i Cadastral, que era ajudat pel funcionari responsable del negociat–l’esmentat Pérez– i dos o tres peons. Durant el dia efectuaven el treball decamp i, l’horabaixa, realitzaven els càlculs ortomètrics adients i traslladaven les dades sobre els plànols.3 Per a les tasques de localització de les partionsque delimitaven les finques i la recollida de topònims, s’ajudaven dels propie-taris, que aportaven els títols de propietat; però també d’informadors fiables,persones expertes i coneixedores del terreny que els assessoraven en totmoment.
Díaz romangué a Sóller cinc mesos, durant els quals pogué enllestir les grafies dels polígons 4 i 5; és a dir, aquells que apleguen les finques situadesal sud de la vall. Per a la confecció parcial d’aquests polígons, els tècnicspogueren ajudar-se amb un plànol cedit per Antònia Frontera CastañerGarbulla, procedent del cadastre de 1858, una vegada que fou restaurat icomprovada la seva altíssima fiabilitat.4 El substituí el també topògraf Enric Montiel Serrano qui, l’any 1961, romangué al municipi altres dos mesos i ultimà els polígons 1 i 2.
Els treballs d’aixecament del polígon 3 foren realitzats pel mateix Francesc Pérez l’any 1962 qui, durant el temps que col·laborà amb els topò-grafs, havia après a manejar els aparells i a dominar la tècnica topomètrica. Ésper aquest motiu que els plànols definitius del cadastre de 1964 porten laseva firma.
Els cinc polígons que reprodueixen planimètricament les 4.003 hectàre- es de rústica del municipi de Sóller estan dividits en Seccions i en Fulls, peròestan mancats d’uniformitat tant pel que fa a l’extensió com pel nombre dedivisions, l’escala gràfica i el nombre de parcel·les. La taula adjunta mostra lescaracterístiques i l’estructura global dels esmentats polígons.
3 Nota de l’autor: Aleshores jo tenia 10 anys i record molt bé aqueixes operacions, per- què els topògrafs i les seves esposes habitaven a ca nostra; i fins i tot els acompanyava durantles vacances escolars.
4 Les comparacions entre aqueix plànol i les mides preses sobre el terreny evidenciaren una desviació de tan sols tres metres en quasi 8 quilòmetres; és a dir, inferior al 0,4 per mil. Al’actualitat, aquest plànol es troba exposat a la planta baixa del Museu del Casal de Cultura deSóller.
ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL Els cinc polígons que constitueixen el terme municipal de Sól er.
també, un resum per polígons, en el qual esrelacionen totes les parcel·les definides perun nombre correlatiu i llurs característiquesfísiques i jurídiques. A més, es detalla el nomi la superfície de les zones urbanes, delscamins i carreteres, dels torrents, torren-tons, barrancs i síquies.
No obstant això, aqueix sistema de llis- tat és molt poc flexible, sobretot perquè nopermet resseguir els successius canvis i trans-missions de propietat. És per això que, des-prés d’analitzar l’amillarament de 1885 i elsapèndixs de 1920 i 1942 –que feia servir enel seu treball diari-, Pérez decidí prescindirdels expressats resums per polígons i esdecantà per la confecció d’un fitxer de novacreació mitjançant el qual assignà una fitxa acada parcel·la. A cada cèdula hi féu constarel nom de la finca, la referència cartogràfica,la filiació del propietari i les successivestransmissions, així com uns antecedents que remeten als amillaraments i apèndix esmentats.5 El fitxer definitiu estava compost per 4.253 cèdules.
La cartografia i el fitxer del Cadastre de 1964 ja no són vigents. L’any 1994, l’Oficina Gerencial del Cadastre procedí a la revisió i digitalització dela cartografia, mitjançant una empresa contractada expressament, amb la fina-litat de posar-la a disposició del públic a través d’Internet. El resultat finald’aquella revisió deixa molt que desitjar per mor que no s’ha fet gens de feinade camp sinó una mala digitalització del cadastre de 1964, que ha introduïtmolts errors en les dades que contenia.
5 Nota de l’autor: En aquest afer hi estiguérem treballant mon pare i jo els anys 1963 i 1964. A algunes de les fitxes encara es pot observar la meva lletra de trets infantils.
ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL Vista parcial del fitxer de les parcel·les cadastrals de 1964.
Actualment, el negociat municipal de Rendes i Exaccions és l’encarregat de reflectir sobre els plànols les successives unificacions i parcel·lacions que esvan produint, anotar les transmissions de propietat, actualitzar les dades iobrir noves fitxes.
La darrera actuació de l’oficina cadastral s’ha efectuat l’any 2007 i con- sisteix en la unificació dels cadastres de rústica i urbana en una sola cartogra-fia. Tant la planimetria com els detalls parcel·laris es poden consultar, com adades no protegides, a la pàgina web de l’Oficina Virtual del Catastro:<http://ovc.catastro.meh.es/>.
LA TOPONÍMIA
Els topònims que es relacionen tot seguit s’han recollit tal com estan escrits en els plànols o bé en el fitxer, sense aplicar-los cap tipus de correcciólingüística. Únicament s’han normalitzat els articles: Ca l’Amo per Cal Amoo So n’Alegre per Son Alegre. No obstant això, cal explicar que els resumsdels polígons arribaren de Madrid amb nombrosíssims errors toponímics i lingüístics que foren en bona part normativitzats per Francesc Pérez quan elstraslladà a la planimetria i al fitxer definitius, puix que havia assistit als cursosde català impartits a Sóller per Francesc de B. Moll i Andreu Oliver al comen-çament de la dècada dels anys seixanta.
Una altra consideració que cal tenir en compte és que diferents topònims relatius a torrents, camins i carreteres poden referir-se a la mateixa via d’ai-gua o de circulació ja que, en funció de paràmetres molt diversos, podenadoptar noms distints.
ELS TORRENTS I TORRENTONS
Els torrents i torrentons no són un objectiu primordial del cadastre sinó que estan grafiats com a punts de referència, localització i divisió de les par-cel·les i, per tant, actuen com a elements auxiliars i secundaris dels plànols. Elllistat que es consigna a continuació s’ha extret directament d’aquests plànolsi està constituït per 40 topònims distints.
ELS CAMINS, CARRETERES I PONTS
De la mateixa manera que els torrents, les vies públiques no són l’objec- te principal dels plànols, sinó que actuen com a punts de referència generals.
Tot plegat, els camins, carreteres i ponts representats en el cadastre donenlloc a un conjunt de 149 topònims, que es relaciona tot seguit.
ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL ELS CAMPS, HORTS, OLIVARS O POSSESSIONS
Al contrari que les vies d’aigua i de circulació, els topònims de les parcel·les rústiques s’han extret directament del fitxer individualitzat decèdules del cadastre, en una tasca acurada i precisa de revisió de totes les fit-xes. El resultat final és la següent relació de finques, formada per 953 topò-nims, que es relacionen acompanyats del número del polígon i parcel·la delcadastre per tal de facilitar-ne la localització ràpida i fàcil sobre els plànols.
POLÍGON / PARCEL·LA
ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL 1/35; 1/379; 2/511; 3/284; 4/1358; 4/2092 1/409; 2/32; 3/39; 4/302; 4/442; 4/791; 4/1045 ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL 4/335; 4/706; 4/1109; 4/1182; 4/1233; 4/1250 ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL 2/216; 4/1521; 4/1567; 4/1943; 4/2119; 5/80 ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL 2/450; 4/993; 4/1763; 4/1866; 4/1958; 5/146 ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL 2/117; 4/22; 4/432; 4/1483; 4/1607; 4/1974; 4/2053; 5/358 3/18; 4/632; 4/698; 4/942; 4/945; 4/1266; 4/1451 1/294; 2/543; 4/564; 4/1466; 4/1776; 4/1822 2/59; 2/226; 3/42; 4/942; 4/1049; 4/1249; 4/1339; 4/2046 ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL 4/206; 4/502; 4/606; 4/729; 4/1925; 5/45; 5/140 1/82; 1/232; 3/71; 3/286; 4/5; 4/199; 4/203; 4/433; 4/570; 4/621; 4/650; 4/785; 5/813; 4/854; 4/1147; 4/1173; 4/1263; 4/1272; 4/1447; 4/1479; 4/1524; 4/1625; 4/2073; 4/2079; 4/2098; 5/13; 5/70; 5/124 ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL ALGUNS ASPECTES CURIOSOS
Una de les qüestions que més crida l’atenció d’aquesta recopilació és la presència d’una gran quantitat de topònims derivats de la paraula vinya,adjectivats o no. S’han arreplegat més de 35 parcel·les designades amb aquestnom, bàsicament situades en el polígon 4, mes també a l’1, al 3 i al 5. Però,endemés, a Sóller hi ha també una Vinyassa, vuit Vinyeta i unes Vinyetes. Simés no, aqueixa concurrència de topònims explica l’existència d’una consi- derable extensió de territori dedicat a la producció d’aquesta baia en tempspretèrits; manifestació constatada també a la documentació escrita i recollidapels historiadors.
Per contra, la presència d’un conreu de l’olivera potent no es pot deduir tan fàcilment de l’anàlisi de la toponímia. De fet, només es detecten vuitOlivar, dos Olivar Gran, un Olivar Major, un Olivar Nou, un Olivar Petit ivuit Olivaret, que es complementen amb un Oli Clar.
Un altre aspecte interessant de remarcar és la diferent forma escrita que adopta una mateixa parcel·la, fenomen segurament induït per la fonètica. Ésel cas de Ca n’Abeta i Ca na Beta; S’Alavert, que prové del llinatge Salaverdi ha derivat modernament en Sala Verda; can Maga de Déu, també escritMagrededeu; i alguns altres que s’obvien de citar per estalviar espai.
PERVIVÈNCIA DELS TOPÒNIMS
Ja fa deu anys, hom tingué l’ocasió de presentar un article a la XII Jornada de Toponímia i Onomàstica en el qual oferí un recull de noms delloc dels segles XIII i XIV.6 Aquella relació no incloïa únicament els topònimsdel municipi de Sóller, sinó els de tota la vall, de manera que compreniaalguns territoris que avui formen part dels municipis de Bunyola, Deià,Escorca i Fornalutx. Tot i que l’àrea geogràfica d’aquella antologia ultrapas-sa la del present estudi, la comparació de les dues recopilacions ens permetconstatar la pervivència d’alguns topònims del municipi de Sóller al llarg deltemps.
Així, per exemple, el torrent d’Alofre, ja documentat l’any 1318, perviu en l’actual torrent de l’Ofre; mentre que el torrent de Fornalutx (1318), el desa Coma (1334), el del Teix (1340) i el Major (1322) continuen amb elmateix nom.
Encara que en el cadastre de rústica, lògicament, no compareixen els carrers de la xarxa urbana, es mantenen amb idèntica denominació els del’Ardeviu/Hort de Viu (1341), de l’Hospital (1333), de sa Mar (1320), de laRomeguera (1306) i Nou (1331) que es relacionaren en aquell article.
6 “Un recull dels genèrics i topònims més antics de la vall de Sóller (1232-1350)”, pre- sentat a la XII Jornada de Toponímia i Onomàstica. Marratxí, 1997. Publicat a SobreOnomàstica. Jornades d’Antroponímia i Toponímia (1993-2002).- Universitat de les IllesBalears.- Palma, 2004.
ELS TOPÒNIMS DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 1964 / PÉREZ I COLL Pel que fa als ponts, subsisteix el de Binibassí, que ja es deia així l’any 1257. El de l’Alqueria del Comte (1344) també guarda el topònim, tot i queaquest no comparegui en els plànols del cadastre de 1964.
Quant a les finques, perviuen encara Alconàsser (1304), s’Arrom (1259), Bàlitx (1232), es Barranc (1320), sa Bellaguarda (1232), Binibassí (1232),Binidorm (1323), sa Bleda (1316), es Bou (1321), camp de sa Mar (1334),sa Caparona/Capirona (1325), Castelló (1241), es Coll de s’Illa (1338), saComa (1259), sa Dida (1329), s’Empeltar/Empeltada (1327), s’Englada/Anglada (1328), es Figueral (1320), sa Freixa (1346), saGriona/Grillona (1328), s’Illeta (1324), sa Mayola (1290), sa Mola (1307),Moncada/Muncada/Moncades (1289), Montreal/Montreyal/Monts Reials(1233), sa Mota/Motes (1341), Moleta/Muleta (1233), sa Muntanya (1343),s’Olivaret (1323), sa Piera (1322), ses Planes (1335), sa Planesa (1320), pos-sessió d’Es Port (1308), es Puig (1320), es Puig den Ramis (1300), saQuintana (1334), Rocafort (1318), sa Rogera/Rotgeres (1318), es Salt(1314), sa Selrana (1334), es Teix (1301), sa Teulera (1290), sa Torre(1317), ses Valentines (1308), sa Vinya (1339) i sa Vinyassa (1352). I unaque darrerament hem pogut documentar a l’any 1346 i no figura en aquellarelació –ses Bases d’En Pedrola- també serva el nom.
Les possessions Mala Veïna (1340), es Murtar/Murterar (1316), sa Pòpia/Popis/Pòpies (1324) encara persisteixen tot i que, incomprensiblement,no s’esmenten en el cadastre de 1964.
D’altra banda, s’Alqueria des Comte (1324), sa Barrala (1320), Biniaraix (1246), sa Figuera (1291), l’horta de Biniaraix (1256) no com-pareixen en el tan citat cadastre, perquè s’han convertit en barriades o lloga-rets. Un fet semblant ocorre amb la capella de Santa Caterina des Port(1284).
Les fonts de Binibassí (1330), de s’Alqueria des Comte (1293), de ses Cambres (1324) i des Salt o des Salt de Bàlitx (1330) també són conegudesa l’actualitat, malgrat el cadastre les ignori.

Source: http://www.soller.es/wms/ofo/imgdb//archivo_doc39408.pdf